Finalitzat el període d’al·legacions a la futura llei de residus de Catalunya

El tràmit que s’ha tancat

L’edicte de 28 de juliol de 2026, publicat al DOGC el 31 de juliol, va sotmetre a informació pública l’avantprojecte de llei de prevenció i gestió dels residus i d’ús eficient dels recursos per a una economia circular. El termini per presentar-hi al·legacions i observacions va acabar el 15 d’octubre de 2026, inclòs, d’acord amb l’article 36.4 de la Llei 13/2008, del 5 de novembre, de la presidència de la Generalitat i del Govern.

El text sotmès a participació és la proposta de 6 de juliol de 2026. És un avantprojecte: les seves previsions encara no són obligacions exigibles i ha de completar la tramitació.

Quin objectiu té la llei

L’article 1 fixa com a objecte la prevenció de la generació de residus, la seva gestió i l’ús eficient dels recursos per contribuir a la transició cap a una economia circular, a més de la protecció del sòl i dels sòls contaminats. La finalitat, segons l’article 2.1, és millorar la qualitat de vida de la ciutadania garantint un alt nivell de protecció del medi ambient i de la salut humana, i dotar els ens públics dels mecanismes d’intervenció i control necessaris per garantir l’ús eficient dels recursos i la seva plena circularitat.

La norma substitueix el text refós vigent des del 2009 —el Decret legislatiu 1/2009— i s’alinea amb el Full de ruta de l’economia circular a Catalunya (FRECC) 2030 i amb el paquet europeu d’economia circular. El preàmbul resumeix els eixos en cinc: economia circular, responsabilitat ampliada del productor, prevenció de residus, gestió d’alta eficiència i ús eficient dels recursos.

El text té 138 articles organitzats en deu títols, amb sis disposicions addicionals, tres de transitòries, una de derogatòria, sis de finals i sis annexos.

Què canvia en la gestió

L’avantprojecte ordena les operacions segons la jerarquia de residus: prevenir, preparar per a la reutilització i reciclar per davant d’altres formes de valorització i de l’eliminació. Aquestes són les previsions amb més efecte pràctic sobre els fluxos municipals:

• Valorització energètica. Es limita a Catalunya a un màxim del 25 % de la generació dels residus municipals (article 54.2). No es poden valoritzar energèticament mitjançant incineració els residus recollits selectivament, amb excepció dels procedents d’operacions posteriors de tractament quan la valorització energètica ofereixi el menor impacte ambiental (article 54.3).
• Abocador. No s’hi admeten els residus recollits selectivament per preparar-los per a la reutilització o reciclar-los (article 55.5.f) i, a partir de l’1 de gener de 2030, cap residu apte per al reciclatge o una altra valorització (article 55.5.g).
• Recollida separada. Els residus susceptibles de preparació per a la reutilització s’han de recollir separadament i emmagatzemar i transportar en condicions que ho permetin (article 52.2).
• Deixalleries. Només computen per als objectius de preparació per a la reutilització, reciclatge i valorització els residus recollits a les deixalleries que es destinin efectivament a aquestes operacions (article 51.2).
• Planificació i instruments econòmics. El PRECAT20 es transforma en un Pla d’economia circular de Catalunya i un Pla territorial sectorial d’infraestructures (títol II). Es creen el Fons de prevenció i gestió de residus, compensacions per als municipis amb instal·lacions i la taxa per comportament (títol III).
• Responsabilitat ampliada del productor. El Govern ha de valorar, en un termini de dos anys, si implanta sistemes de RAP per a les categories de l’annex III (article 75.6).
• Administració. L’Agència de Residus de Catalunya passa a denominar-se Agència d’Economia Circular de Catalunya i es crea el Consell per a l’Economia Circular de Catalunya (títol VII).

On queden els matalassos

La paraula «matalàs» no apareix al text de l’avantprojecte. El flux queda dins dels residus voluminosos, que regula l’article 68, i s’identifica habitualment amb el codi LER 20 03 07, que agrupa residus voluminosos molt diferents entre si.

L’article 68.1 obliga a prioritzar la reutilització i la preparació per a la reutilització dels voluminosos recollits selectivament; si la destinació és el reciclatge, s’han de potenciar els processos de selecció per obtenir materials reciclats en més quantitat i qualitat. Només computen per als objectius els voluminosos recollits selectivament que es destinin a aquestes operacions. L’article 68.4 demana que les ordenances municipals assegurin que la recollida, el transport i l’emmagatzematge mantinguin l’estat inicial dels objectes.

El text tampoc no inclou els matalassos a l’annex III, la llista de categories sobre les quals el Govern ha de valorar, en un termini de dos anys, si implanta un sistema de responsabilitat ampliada del productor. Aquest annex recull tèxtil sanitari (bolquers, compreses, tampons), paper i cartró no envàs, olis vegetals usats i agulles i objectes punxants.

El matalàs té una dificultat pròpia: la combinació de teixits, escumes i elements metàl·lics fa que la recuperació material depengui de com es tracta el conjunt. Extreure’n el metall abans de triturar la resta no equival a reciclar materialment el matalàs complet.

Què ve ara

Amb el termini tancat, les aportacions rebudes entren en la valoració de l’expedient. L’avantprojecte ha de completar les fases que corresponguin i, si el Govern l’aprova com a projecte de llei, la iniciativa passa al Parlament, que decideix si l’aprova. Fins que no hi hagi una llei publicada, continuen aplicant-se les obligacions vigents de gestió de residus.

Recuperacions La Noguera seguirà l’expedient i publicarà a Actualitat les fases següents quan hi hagi fets verificables.

La participació de RLN

Recuperacions La Noguera hi ha presentat dins el termini un escrit d’al·legacions perquè la futura llei tingui en compte els matalassos. Aquestes són les aportacions que demana incorporar:

• Subcategoria del matalàs. Identificar administrativament el «matalàs fora d’ús» dins del codi LER 20 03 07 en els registres catalans, sense crear un codi europeu nou, per poder seguir el flux amb dades de massa i, quan sigui possible, d’unitats.
• Concretar la recuperació material. La llei ja prioritza el reciclatge per davant d’altres valoritzacions, però no concreta com es verifica. Cal desenvolupar l’acreditació de les fraccions efectivament recuperades amb la documentació de gestió que ja existeix: fulls de seguiment, documents d’identificació i trasllat, declaracions de residus i tiquets de bàscula.
• Responsabilitat ampliada del productor amb bonificació per la recuperació. Afegir els matalassos a l’annex III i orientar el finançament a compensar les entitats que acreditin recuperació material, de manera que el pagament vagi lligat als quilograms i percentatges realment reciclats; el CSR i la valorització energètica quedarien fora d’aquest còmput.
• Desincentivar la valorització energètica de residus recuperables. Reforçar la prioritat del reciclatge i exigir que l’excepció que permet valoritzar energèticament residus recollits selectivament documenti la separació practicada i la recuperabilitat del flux d’origen.